Ama Ata Aidoo

Ze'ele Wikipiidiya
Ama Ata Aidoo
nera
Naaŋɔfemale Demese
Country of citizenshipGhana Demese
Name in native languageAma Ata Aidoo Demese
Given nameAma Demese
Family nameAidoo Demese
Date of birth23 Kilinkiiŋa 1942 Demese
Place of birthAbeadzi Kyiakor Demese
Date of death31 Siibedaa 2023 Demese
Place of deathAnkara Demese
Manner of deathnatural causes Demese
Cause of deathdisease Demese
Native languageFante Demese
Languages spoken, written or signedEnglish, Fante Demese
Occupationpoet, novelist, playwright, politician Demese
Field of workpoetry, drama, fiction literature Demese
EmployerBrown University Demese
Position heldMinister for Education Demese
Educated atWesley Girls' Senior High School, University of Ghana Demese
Work locationZimbabwe Demese
Work period (start)1964 Demese
Member of political partyProvisional National Defence Council Demese
Award receivedCommonwealth Writers' Prize Demese
Personal pronounL484 Demese


Ama Ata Aidoo dela Gaana pɔka ti ba dɔgɛ e March ŋwarega la dabesere pisiyi la atã daare 1942 yuune la puan. A de la Gaana gɔŋɔ gulesa. A gulesera la dakɛre duma Playwright la Academic. Jerry Rawlings saŋa la a yuun de la Education minister. 2000 yuune la puan a yuun mɛ la Mbaasem Foundation ti a suŋɛ pɔgesi tuuma Afirika tiŋa wa puan.

A vom yele[demese | demesego zia]

Aidoo, ba dɔgɛ e la March ŋwarega la dabesere pisiyi la atã daarɛ 1942 yuune la puan central Region tiŋa puan. Gaana. Megan, Behrent, Brown Yunivɛsiti la Afirica WHO's mɛ yeti ba dɔgɛ e la March ŋwarega la dabeserɛ 31, 1940 yuune la puan. A de la liiba Kwame Ata n de a suɔ.

A yuun zo'e la Fante duma tiŋa. A sɔ de la Nana Yaw Fama Abeadzi Kyiakor tiŋa naba gee ti a ma mɛ yu'urɛ dɛna Maame Abasema. A zo'e la saŋa sɛka ti solemiisi la wa'am kabuntiŋa la na na zabera la. Ba yuun ku la a sɔyaaba, belam ti a sɔ nyaa baŋɛ ti la ani suŋa ti bia kiŋɛ sukuu gee nyaa mɛ sukuu a tiŋa la puan ti a bipugela la kina ta basɛ gee la tolese kiŋɛ pugeto sukuu la n de Wesley la ta basɛ belam ti a yeti eŋa boti ti a dɛna la gɔŋɔ gulesa.

A sukuu yele[demese | demesego zia]

Aidoo kiŋɛ a sekendɛre sukuu la pugeto sukuu la n dɛna Wesley la bɔna Cape coast latiŋa puan la 1961 yuune la ta paɛ 1964. A kiŋɛ la Gaana Yunivɛsiti la Legon bilam ti a to'e Bachelor of Artsdegree la Solemiine puan gee nyaa gulese a yi de'egɔ gɔŋɔ 'the dilema of the gost' 1964 yuune la puan, de'egɔ wa yuun la puan.la nyaa base ti Aidoo dɛna pɔgesɛka n dɛna yi daana gulesɛ de'eŋɔ gɔŋɔ.

A tuuma yele[demese | demesego zia]

Ama yuun de la minister of Education bɔna Provisional National Defence Council 1982 yuune la puan. A yuun base tuuma la ŋwarese a nii daare nyaa baŋɛ ti a kan nyɛ eŋa n boti sɛla la ti la dɛna sukuu yele Gaana wa. A nyaa base ti ba nyɛ pɔka tuune n ade sɛla tu tiŋa wa puan. A tum la United States tiŋa puangee kiŋɛ a Yunivɛsiti solemitiŋa Standford gee pa'ase sɛba n ita vɛɛsego yele la zuo Institute of Afirika Stadies Gaana Yunivɛsiti la puan ta paɛ Professor. A zamesera gee kina solemitiŋa ŋwarese woo. A bɔna la United States, Britain, Germanyla Zimbabwe tiŋa puan.

Viisɔgɔ Lɔgerɔ[demese | demesego zia]